Blanquejament Dental
Els requeriments estètics de la població han evolucionat molt durant els últims anys i la demanda d’unes dents agradables, ben alineades i blanques és constant.
Els mètodes de blanquejament dental actuals, tenen l’avantatge que són inofensius per a la dent (realitzats sota la supervisió d’un professional).
En general, es considera un resultat satisfactori aconseguir un canvi en el color de la dent de 3-4 tons en l’escala de lluminositat.
Mètodes del blanquejament dental
Existeixen dos tipus de tècniques de blanqueajament dental: l’extern i l’intern.

Blanquejament Extern:
És el tractament més habitual. Consisteix en l’aplicació d’un agent blanquejador sobre la part externa de les dent.
És el tractament que proporciona millors resultats. Es realitza a la consulta odontològica, mitjançant l’aplicació d’un gel blanquejador a força de Peròxid de Carbamida o Peròxid d’hidrogen. Es complementa amb un tractament al domicili, amb fèrules fetes a mesura i peròxid de carbamida a concentracions entre el 10% al 30% segons les necessitats de cada pacient, durant 7-10 dies.
Blanquejament Intern:
És aquell que es realitza sobre dents desvitalitzades (endodonciades), aplicant l’agent blanquejador a l’interior de la dent. Solament pot realitzar-se per un professional en el consultori dental.
Per què realitzar-se un emblanquiment dental en una clínica dental?
Existeixen al mercat kits de gels blanquejadors, tant de peròxid d’hidrogen com de peròxid de carbamida, que poden ser dispensats sense recepta mèdica i dissenyats per al seu ús en la llar. No obstant això, la seva efectivitat es molt limitada en comparació als tractaments professionals.
També hi ha pastes dentifrícies blanquejadores al mercat, però han d’utilitzar-se més com a complement i manteniment del blanquejament professional realitzat, que com a tractament blanquejador en si.
Si vols un emblanquiment dental eficaç i segur, l’única opció és acudir a una clínica dental.

Causes de l’enfosquiment de les dents
Dins de les causes de taques i enfosquiment de les dents es troben les intrínseques i extrínseques.

Intrínseques
Són les provocades en l’etapa de formació de la dent abans que erupcioni a la boca, com aquelles taques o coloracions produïdes per:
- Tetraciclines (antibiòtic)
- Hipoplàsies d’esmalt (taques blanques congènites en l’esmalt dental)
- Fluorosis (taques per excés de fluor).
- Cops o fractures de dents
- Envelliment de la peça dentaria. Amb l’edat, les dents es van enfosquint, es tornen més opaques i adquireixen una tonalitat més groga.

Extrínseques
Són les originades per ingesta d’aliments i begudes, o pel contacte amb altres agents pigmentadors:
- Té
- Cafè
- Tabac (quitrà i nicotina)
- Mat
- Vi i begudes refrescants o de cola consumides en excés
- Altres aliments i productes de consum oral amb fort contingut en pigments (espinacs, carxofes, regalèssia)
- Clorhexidina (substancia antisèptica en colutoris i pastes dentifrícies específiques).